Passats els “locos años veinte”, la modernitat de la república i la maleïda Guerra «inCivil», per tots aquests motius, el folklore local es va quedar molt mermat. La recuperació i conservació del folklore tradicional va començar no sols a Vinaròs, sino per tota Espanya dins dels grups anomenats “Coros y Danzas de España” , creats a partir de l’any 1939, passada la Guerra.

A pesar de l’ús polític que el regim Franquista va fer de la idea per a “unificar” les diferents regions espanyoles, la veritat és que va ser un moviment cultural molt important, gràcies a això, podem gaudir dels balls que els nostres avantpassats utilitzaven per amenitzar “saràos”, buréos i festes, i que han aplegat fins ara amb els petits canvis que el pas del temps pot provocar.

Pel que fa a Vinaròs, la data en que van començar a “funcionar” Les Camaraes va ser l’any 1940. Les fundadores foren Pepita Gisbert, Lolita Bordes, Misericordia Juan y al cap de totes Rosa Landete que seria la que dirigiria el grup de 1940 fins a 1977.

Gràcies a aquestes dones i també gràcies a molta gent anònima, gent major que de jove ballaven a les festes i celebracions, es van recuperar els balls populars que antigament els ballaven tota la població.

Després de trobades les cançons i els balls, calia fer les partitures, fins llavors desconegudes, ja que la gent tocava d’orella. Els anys 1941/1942 va ser D. Tomas Mancisidor, a les hores director de la Banda Municipal “La Alianza” de Vinaròs,  qui va posar en solfa la música popular vinarossenca.

El mateix any es forma el cor de veus femenines i una rondalla. La rondalla estava formada per bandúrries, llaüts i guitarres a la part melòdica; castanyetes, palos, triangle i panderos a la part de percussió. També s’introdueix el so del caragol, encara que és un “instrument mariner” ja que és el que utilitzaven les barques per a fer-se “vore” els dies de boira. Al camp, l’us que se li donava era de senyalar el començament i final de la jornada laboral, i que quan aplegaven prop del poble feien les senyals per a avisar als amos que ja aplegaven a casa.

Les xiques organitzaren els balls assessorades per Francisco Chaler Bel “Tio Severo”. En un principi les balladores eren totes de la “Sección Femenina” però l’any 1955 es van incorporar balladors masculins, guanyant vistositat.

La presidència de les Camaraes va estar composada, com ja he dit avans, en primer lloc Rosa Landete fins l’any 77 que ho va agafar Pepito Roda  i la part artistica era dirigida per Marisin Marcos, la qual uns anys després va obtindre la presidència; després van passar Agustin Serret, Gaspar Redó , Toni Barreda i  Mari Pili Torne.

Des de Juny del 2019, Michel Pau ens representa al cap davant d’un grup amb molta il·lusió, que intentem mantindre viu el llegat dels nostres avantpassats.

En l’actualitat el Grup Folklòric Les Camaraes continua amb l’activitat folklòrica, en aquest moments el formem més de 40 adults i una escola amb una vintena de xiquets. Participem en les festes més representatives del poble i també fem eixides als pobles del voltant, en festivals, trobades, pregons, etc….

Per a portar a terme la nostra activitat cal estar en tot moment preparats, per a la qual cosa, dediquem un parell d’assajos setmanals aprenent obres noves, perfeccionant les tradicionals, etc…

Pel que fa el ball, dirigit per Michel Pau , qui porta a terme la complicada faena de muntar els balls, combinar  balladors, obres, roba….

Tant la rondalla com el cant està dirigit en l’actualitat Manolo Carrasco:

està format per 8veus (6dones i 2 homes) , i la rondalla està formada per 2 bandúrries, 1 llaüt , 3 guitarres; acompanyat al ritme pels “palos” tradicionals (pals amb unes mosses per un costat per a que repiquen i uns platerets de pandereta per l’altre) , castanyetes i pandereta.

Les obres més característiques del poble son:

1.- La Camarà, jota de mètrica valenciana però amb influència andalusa i aragonesa, degut de que Vinaròs era el punt de trobada entre els arriers aragonesos que baixaven a carregar mercaderies al port de Vinaròs on venien els mariners andalusos per a comercialitzar els productes.

2.- La Jota de tres, és un ball per a tres balladors, un xic i dues dones, el ball representa la disputa de dues balladores per un ballador.

3.- La Jotilla de Vinaròs, es la «joia de la corona», te les mateixes característiques que La Camarà, però amb un ritme més viu, sent una de les jotes valencianes més àgils de tota la comunitat.

 

EFEMERIDES  MÉS  SENYALADES

 

-1940  Fundació de Grup Folklòric «Les Camaraes».

-1941  Transcripció a partitura de les melodies per part de Tomàs Mancisidor  .

-1942  Participació en el «I Concurso de Coros y Danzas», després van ser          innumerables les participacions.

-1967  El vestit de Les Camaraes participa en un concurs de vestits a Castelló, el            guanyà i l’imatge d’aquest vestit femení és utilitzat en una col·lecció de segells         per a representar a la província de Castelló.

-1967  Les Camaraes actuen davant del cap d’Estat Francisco Franco.

-1969  Les Camaraes participen per primera vegada al Pregó de Castelló representant a Vinaròs.

-1970  Després d’anys de participació, a la fi, guanya el «Concurso Nacional de Coros y            Danzas»

-1977  El nostre grup participa a El Palmar per a promocionar e3l turisme de la   Comunitat Valenciana a televisió.

-1978  Les Camaraes fan el primer Betlem Vivent.

-1981  Es grava un «cassette». En la gravació participa la Banda de Música «La Alianza», la rondalla de Les Camaraes i les veus del cor vinarossenc «Garcia     Julve». La gravació es va realitzar gràcies a la col·laboració de «l’Associació         Amics de Vinaròs» .

-1986  homenatge a Cristobal Gregorio Farcha «Lo Tio Gori»

-1988  Mossen Garcia Julve va musicar «La Camarà» i «Bolero de Vinaròs» per a veus corals.

-1990  Després dùna llarga temporada sense rondalla, ballaven amb gravacions, es         recupera la rondalla que dura fins l’actualitat.

-1992  Les Camaraes participen en l’arribada de la Flama Olímpica, al moll grec             d’Empúries, fent sonar dotze caragols «Corns Marins».

-2002  Rosa Landete obté el «Grinyó Ballester», es una condecoració que atorga l?         ajuntament de Vinaròs.

-2004  Es re3alitza un gran homnatge a Rosa Landete.

-2004  Inauguració d’un carrer amb el nom de «Les Camaraes»

-2011  L’ajuntament dedica el nom d’un parc a la nostra entitat, participant a la seua       inauguració.

-2012   Quant pensàvem que ja estava tot estudiat, els Nanos i Gegant de Vinaròs, de la mà de Jordi Beltran, ens ofereix participar a la processó de Corpus amb  música            d’unes partitures antigues, trobades als arxius de l’Abadia de Montserrat. Ball          que se realitzava a Corpus fa més de cent anys.

-2013   Es va realitzar la primera Trobada de Danses Infantils amb grups de la comarca.

-2014   Es realitza una una gravació per a editar un CD.

-2015   Participem en el prime Seguici Popular amb varies entitats folkloriques de           Vinaròs.

-2018   La nostra associació s’inscriu a la Federació de Folklore C.V.

-2018   S’edita un CD amb el repertori actual.